info@lamargaridoia.cat S.C.E. La Margaridoia
Història


La història del nostre poble no es pot escriure sense parlar de la Margaridoia una  historia que  comença a  Mitjans  del 1902 on  al poble dels  Monjos  hi vivien poc mes  de 500  habitants. Es tractava d’un societat majoritàriament agrària que vivia del conreu de la vinya, tot i que a partir d’aquest moment aniria adquirint uns trets industrials amb la instal.lació de les fabriques de ciment.
Abans de la fundació de la Margaridoia sobre  l’any 1892  amb l’expansió  del  cant coral  a  Catalunya  es  funda la Coral  la Margaridense, aquest  cor cantava  a  l’esglèsia  durant els oficis religiosos i en les caramelles per Pasqua. Però no es fins l’any 1902 que es legalitza com a Societat Coral, de aquí que agafem aquest com a data de fundació. els socis fundadors d’aquesta societat que tenia com a local social la sala del Marxant, però val dir que  els  primers  assaigs  es varen  fer a la sínia d’en  Masià i després  va  passar a la  vella farmàcia del poble.  Aquesta primera Societat estava formada per 35  socis ordinaris i 96 de  protectors que  pagaven una quota  de  50 cèntims. Els  presidents dels  primers anys varen ser Federic Fàbregas, Joan Gatell, Jeroni Bertran, Josep Mª Sunyol, Domenec Caralto i Jaume  Calvo.

Corria l’any 1907 que es va fer un canvi de reglament molt mes ambiciós que significava l’inici d’una nova etapa per la Margaridoia en la qual esdevenia una Societat recreativa i cultural, tot i que el nucli principal seguia sent el Cor, aquesta canvis van animar força als veïns a fer-se socis de la Margaridoia de manera que va augmentar a la xifra de 140 socis, la qual cosa significava que hi havia un soci per casa del nucli dels Monjos. L’ampliació dels objectius de la Margaridoia requeria un nou local que  fou enllestit l’any 1913  i  fou inaugurat  oficialment el 1914, aquella època la Margaridoia arriba a 150 socis un centenar dels quals participava activament en la vida  de l’entitat, que  no es conformaven hi volien  participar-hi directament, no es conformaven pas a esperar que els ho donessin tot fet, volien dir-hi la seva. Els presidents d’aquesta època foren Ramon Bonet, Josep Pairot, Joan Batlle, Josep Tort, Jeroni Bertran i Josep Alsina.

Durant les tres primeres dècades del segle XX Santa Margarida i els Monjos experimentà un creixement molt gran, fins a 2100 habitats. Aquests anys foren els anys d’or de la Margaridoia, el Cor viatjava arreu de Catalunya amb les seves cançons. Eren els anys de grans festes majors i els carnavals, altres actes com teatre que representava un grup d’amateur, l’any 1924 s’hi afegeix un altre fenomen: el Cinema, un cinema mut acompanyat per gramola o piano.
Al llarg dels anys vint i trenta la Margaridoia esdevingué una entitat de primer orde  als Monjos pel que  feia  a la vida  social i  política: intervingué en la lluita  entre  monàrquics i republicans, entre esquirols i vaguistes de la fàbrica Freixa entre propietaris i pagesos, prenent posició a favor dels darrers fins al punt que l’any 1931 coincidint amb la proclamació de la Segona República passa a anomenar-se Societat Coral Republicana La Margaridoia. Al repertori del Cor  a  part  de  les  clàssiques Salut cantors o  les flor  de maig  s’hi afegiren la marsellesa i els segadors. Els presidents d’aquesta etapa foren Josep Torrents, Jaume Soler, Vicenç Caraltó Damiá Olivella, Pau Jané, Ramon Marcé i Josep Jané.
Tal com déiemm a la dècada dels vint i trenta aquesta societat i el seu cafè es convertiren en el centre de la vida social al poble. La gent desprès de les llargues jornades de treball de dilluns a dissabte, anava al cafè el cap de setmana a fer petar la xerrada sobre el  treball, la política, el  poble o  el  que convingués, o  algunes nits  d’entre  semana  a assajar el cor o al grup de teatre.
El fatal anunci de l’aixecament militar dels generals colpistes tingués lloc durant un ball de la Societat de la festa major del 1936. La guerra civil trasbalsà la vida del país, i evidentment de la Margaridoia, ja que a partir de finals del 1937 els seu local social va fer la funció de taller per a la reparació i muntatge d’avions per tal d’abastir el camp  d’aviació. Al mes de gener del 39, les tropes franquistes entraren al poble llençaren i destruïren el fons documental i els símbols de la Margaridoia i intentaren esborrar  de la  memòria popular  una societat que havia defensat la República. Un cop finalitzada la guerra el 27 de març del 39, la Falange Española y de la Jons incauta el local de la societat la Margaridoia, ho varen fer de forma de cessió “legal”, ja que els membres de la junta foren obligats a firmar el seu acord amb punta de pistola. Cal recordar que el local social del Conservadors, el Xiringuito, havia estat enfonsat per una de les bombes en un dels bombardejos de la aviació franquista sobre el poble.
Tal i com va succeir a la Margaridoia, el cor es va veure terriblement agredit per la guerra  civil,  però a  Mitjans  dels  anys 40, en  Jaume  Sendra  va  reunir a 15 o 16 dels antics cantaires i va formar un nou cor tornaren a assajar en llocs diversos del poble, fins que el 1951 el cor es va tornar a federar als Cors de Clavé i varen fer moltes sortides les mes importants va ser el maig del 53 quan una representació del Cor varen anar a una concentració de Cors de Clavé a Madrid.
La gent del poble i en especial aquella que estava mes arrelada a la Margaridoia no  volien  permetre que  la  Societat acabés desapareixent. Per evitar-ho un grup de joves va  proposar l’ant 1960 la reorganització de la Societat demanda que tant l’ajuntament com la Junta vigent  va  acceptar i  el  finals  de juliol es  va  aprobar  la  independència i tallar els vincles amb les juntes nomenades des del poder municipal. A finals  del 1960  uns socis  varen  retornar els antics estatuts,  els estandarts, el segell i  varies  coses  que  varen  protegir de la destrucció i van posar a disposició de la nova junta
L’any 66 s’acordà adquirir els terrenys situats darrere del escenari de la sala, corresponent al que actualment es la pista i la terrassa.
L’any 1976 es va traslladar el cafè a un local de la planta baixa on es troba actualment, que fins aleshores estava llogat al Sindicato de Labradores. Els presidents d’aquesta nova etapa varen ser: Ramon Vinyals, Domenec Carbonell, Joan Santacana, Isidre Mateu, Josep Alsina, Federic Masdeu, Antoni Berné, Joan Tutusaus i Xavier Escribà.
Durant aquesta època cal destacar el Cinema que els anys seixanta es va comprar una maquina cinematogràfica, i si projectaren pel·lícules importats a l’època com: Tierras lejanas, el rey de Africa, cleopatra, Sisi Emperatriz o Quo Vadis.
De la mateixa manera que el cor estava a l’origen de la Margaridoia i era el seu element definidor abans de la guerra a partir dels seixanta el cinema va ocupar el lloc de privilegi dins l’entitat amb les seccions dobles amb No-Do inclòs.

La mort  del  dictador  i el  restabliment  de  la  democracia  al nostre  país, acompanyats dels canvis socials i demogràfics que havien experimentat el nostre país, acompanyats pels socials i demogràfics que havia experimentat el nostre municipi durant la darreres dècades va transformar de dant a baix el poble. La construcció de la autopista amb entrada i sortida al municipi va fer que un gran nombre de industries si establiren de manera que els monjos tot i preservar la seva activitat agrícola va esdevenir en un poble industrial , possiblement el mes industrial de la Comarca i aixó va fer un gran creixement demogràfic en mes de 5000 habitants.
Els canvis socials, econòmics, polítics i culturals esmentat tant a nivell de país com de municipi, van  fer  sorgir  molts interrogants  sobre  el  paper de la Margaridoia. Per altre banda altres entitats li prenien part del protagonisme, també els interessos de la gent i sobre tot dels joves eren ben diferents als de dècades anteriors, juntament amb això i problemes econòmics varen fer un gran esforç per redreçar la situació de l’entitat durant aquest últims 30 anys varen presidir l’entitat  Rafael Esplugues,  David Egea, Josep Palau, Fransec Sánchez, Josep-Joan Aullón, Josep Mª Carbó, Lino Zapata, Ferran Rovira i l’any 2002 dintre del centenari de l’entitat va presidir la junta de l’entitat la junta consultiva, els antics presidents vius de l’entitat, desprès del centenari va presidir Josep Palau, Jaume Mata, Josep Sendra i Josep-Joan Aullón.

Actual president de la Junta Directiva:

Jaume Mata i Calaf

 

 

 

 

 

 

ENTITATS COL·LABORADORES